Antigament, Canadà va heretar un enorme territori on van arrelar dues de les societats lingüístiques més importants de tot el món: la comunitat de parla anglesa i la de parla francesa.
En l'actualitat, les llengües oficials són l' anglès (que compta amb més de 25 milions de canadencs que tenen coneixements de l'idi), el francès (idioma de gairebé 7 milions de canadencs), diverses llengües aborígens als Territoris del Nord-oest i l' inuktitut és llengua oficial a Nunavut. Tot i això, totes les províncies tenen comunitats la llengua principal de les quals no és cap de les oficials.
La població del país és majoritàriament monolingüe, ja que només el %18 dels canadencs poden parlar amb fluïdesa tant l'anglès com el francès.
Per aquesta raó es va adoptar una Llei sobre les llengües oficials del Canadà, mitjançant la qual el Govern Federal canadenc ha posat en pràctica una sèrie d'iniciatives que testifiquen de la seva ferma convicció per promoure el francès i l'anglès a la societat canadenca.
La Llei no li exigeix als ciutadans que parlin les dues llengües, sinó que encoratja exclusivament a govern. la Llei també exigeix que certs establiments de serveis (com els de salut o seguretat pública) ofereixin els seus serveis tant en francès com en anglès, per permetre'ls als ciutadans què triïn la seva manera de comunicar-se.
Pel que fa a totes les llengües, la seva distribució és la següent:
- Anglès (90%)
- Francès (60%)
- Bilingüe (0,4%)
- Xinès (2,9%)
- Español (1,62%)
- Italià (1,6%)
- Alemany (1,5%)