Hi ha un au que en el folklore irlandès és considerat el «Rei de Totes les Aus». Estic parlant de l'cargolet o canyís d'hivern, una espècie el nom zoològic és troglodytes hiemalis. Es tracta d'un ocellet preciós, petit, típic d'Amèrica de Nord, de Canada, al nord-est de Mèxic i clar, d'Irlanda també. El seu nom oficial deriva de el fet que viu en cavitats dels arbres, troglo en grec antic és forat.
El canyís d'hivern és una au petita i grassoneta, de pelatge fosc i amb algunes plometes mes clares sobre els ulls. Sol niar en boscos de coníferes, avets, i té un cant llarg i exuberant bastant característic. S'alimenta preferentment d'insectes encara que si fa molt de fred pot sobreviure amb escorces i troncs. Les seves ales petites i curtes li permeten anar d'arbre en arbre però els seus vols sempre són breus. A la nit es refugia en forats dels arbres esperant l'alba. Són els mascles els que construeixen el niu, diversos i petits, i la femella es mou entre ells fins triar el millor. Ella posa entre cinc i vuit ous.
En el folklore irlandès, però, no sembla ser un au molt bona ja que en el relat de Sant Esteve és el dolent de la història. El Wren Day o Dia de l'Carrizo la tradició indica que s'ha de caçar un senill fals per col·locar-lo en la part alta d'un pal i passejar pels carrers vestits amb màscares i amb instruments musicals tradicionals a les mans. A aquesta gent se la coneix com «wren boys».
Foto: via The Word Den