L'illa de Corfú ja és esmentada per Homer, i va ser l'última parada d'Ulisses (Illa Faiacs) on va fracassar quan el seu vaixell es va enfonsar. Al segle VIII a. C., l'illa va ser colonitzada pels corintis. Llavors va ser governada pels venecians, 1386-1797 i després va caure en mà dels francesos, i més tard va ser ocupada durant diversos anys per les forces russes i turques.
En 1815, els britànics prendre el control de l'illa durant cinquanta anys, i després va ser ocupada pels italians de 1923 a 1941.
Corfú va ser bombardejada pels alemanys i els aliats durant la Segona Guerra Mundial, però mai va caure en mans dels turcs. L'illa és grega des de 1864, però la llarga dominació estrangera, especialment la de Venècia, La francesa, la russa i anglesa, ha influït en la seva cultura, arquitectura, l'idioma i els costums de l'illa.
La ciutadella amb vista a el port va ser construïda pels venecians, el palau regència al centre, va ser construït pels britànics, i els francesos van construir, al llarg de passeig marítim, una rèplica de la parisenca Rue de Rivoli.
Per assaborir realment la bellesa de l'illa, convé llogar un cotxe i anar als pobles i platges desertes. Per exemple: Sidari, Aharavi, Dasia, Ýpsos, i els pobles de pescadors de Benitses i Moraitika. Si el cel està clar, es pot veure la costa d'Albània des Kassiopi.
En Corfú es pot descobrir la zona cosmopolita de l'illa, i gaudir d'una copa o un cafè a la plaça Espinada, Al centre de la ciutat, o visitar l'esplèndid palau de l'emperadriu Sissi Achilleon.
L'església de Sant Spyridon que té el campanar més alt de l'illa. Finalment, convé no perdre el Palau de Sant Miguel i de Sant Jordi, així com l'església de Vlahernes.