El concepte de jardí no era tan clar a l'antiga Grècia com avui. Ells unien arbres, fonts, cascades, flors, i diferents expressions de bellesa. Els primers antecedents de jardins els trobem a la cultura prehel·lènica, a les illes de l'Egeu, destacant-se la cultura Minoica que des de Creta es va anar estenent a les illes properes, algunes restes es troben al Palau de Knossos, a les cases de Santorini. A l'illa de Thera es van trobar pintats a les parets de les habitacions, bonics jardins , com a decoració, volent crear un ambient màgic sagrat, com és més difícil i porta temps la creació de jardins naturals se'ls pintava tractant de crear les mateixes sensacions de plaer i repòs.
A la Casa de les Senyores a l'illa de Thera es va trobar el Fresc dels Papirs, el Fresc dels Lliris, aquest és un paisatge rocós, en el creixen lliris vermells, sobre ells voletegen ocells, recreaven un jardí domèstic, encara que els lliris tenen aspecte rituals i mitològics.
Plini ens explica en la seva Història Natural, que va ser Epicur el qual va realitzar el primer jardí privat de la ciutat. "Va ser Epicur, mestre de l'oci, el primer que a Atenes va instituir l'ús dels jardins d'esbarjo, fins a ell, no entrava en els costums viure al camp dins de la ciutat".
Cimón va ser el primer que va embellir Atenes, va transformar l'Acadèmia, un lloc àrid i sec en un bosc amb fonts, amb llocs ombrejats, amb avingudes amb arbres.
Plató va instal·lar la seva Acadèmia filosòfica en un gimnàs als afores de la ciutat.
Aristòtil va instal·lar el seu Liceu entre avingudes de plàtan, es passejava mentre dictava les classes. Amb la conquesta d'altres països, el concepte de jardí a Grècia va anar creixent.