Sobre la laboriositat de les abelles i les bondats de la mel, ha estat esmentada en la BĂblia, on la Terra Promesa, Ă©s la que regalima llet i mel.
A la Grècia Antiga, se li donava a la mel un carĂ cter divĂ, les sacerdotesses d'Eleusis s'anomenaven mellisa, abelles, i el seu col·legi era el rusc. TambĂ© s'atribuĂ¯a origen divĂ als ruscs que van ser creats pel pastor Aristeo, fill d'Apol·lo i de la nimfa Cirene. Altres deien que va ser DionĂs el primer a tancar les abelles.
En la civilitzaciĂ³ minoica 1.500 anys ac, prenien vi amb mel.
AristĂ²til en la seva HistĂ²ria Natural, tĂ© relats sobre la vida de les abelles, dĂ³na a entendre que ell feia servir ruscs de quadres mĂ²bils, aquests sĂ³n els primers relats de ruscs amb bresques mĂ²bils.
HipĂ²crates considerava a la mel com una medicaciĂ³ fortificant que allargava la vida. En el perĂode entre el 800 a el 300 ac els grecs sopaven abundant menjar cuinat en salses o mel.
Jacques Spon al segle XVII, en el seu viatge a Grècia , va trobar els ruscs en una cistella de teixits de palla, primer tenien la boca cap avall, desprĂ©s van col·locar la boca cap amunt, cobrint-la amb fustes, cada llistĂ³ feia menys de 4 cm, eren una mica convexos al costat de baix, aixĂ adherien les abelles els. Aquesta tècnica es va expandir per altres paĂ¯sos i va arribar a Anglaterra, assabentant-se que els grecs treien la meitat de les bresques a la primavera i formaven un altre rusc. Els apicultors grecs havien creat un rusc de quadres mĂ²bils que eren manejables.
L?apicultura moderna podria haver començat fa 150 anys.
Actualment els grecs estan consumint molt el iogurt amb mel, que Ă©s deliciĂ³s. Es creu que Alexandre el Gran desprĂ©s es la seva mort a BabilĂ²nia va ser portat a MacedĂ²nia en un recipient amb mel, i el seu cos va arribar perfectament conservat.