La veritat Ă©s que hi ha hagut poques societats matriarcals i la força fĂsica del gènere masculĂ s'ha imposat a travĂ©s dels segles. I l'Antiga Grècia no en va ser l'excepciĂ³ perquè les dones no tenien un rol gaire important i els seus drets estaven molt limitats. Com era la vida d'una dona atenesa , per exemple?
Si la dona pertanyia a la classe acomodada era controlada primer pel seu pare i els seus germans homes i desprĂ©s, en cas de casar-se, pel seu marit . El seu marit passava a controlar les seves propietats, si Ă©s que n'hi havia cap heretat, i ella perdia automĂ ticament la potestat sobre aixĂ². No podia sortir sola a caminar per la ciutat sense una raĂ³ justa perquè tota dona respectable no es feia veure en pĂºblic. La vida de les dones era portes endins.
Les dones de l'Antiga Grècia gairebĂ© no tenien cap dret polĂtic, perĂ² aixĂ² del que no tenien portes fora ho tenien portes endins. Com que els homes se la passaven lluny, als camps o en batalles o en la vida polĂtica, les dones eren les mestresses i senyores de la llar i controlaven la vida quotidiana. Si no podia costejar-ho, es dedicava a fer la roba i criar els nens. SinĂ³ la seva vida era molt mĂ©s cĂ²moda i aquesta tasca la feien els esclaus.
De totes maneres les dones aprenien a llegir i escriure a casa seva , sempre parlant de les famĂlies amb diners, i tambĂ© les labors casolanes com cuinar, netejar, filar , etcètera. Es casaven molt joves , entre els dotze i els 16, a l'inrevĂ©s dels homes l'edat dels quals casamentera estava entre els 25 i 30 anys. I els casaments se celebraven a l'hivern , especialment al gener, el mes que honrava Hera.
¿Hi havia el divorci? Si es descobria un adulteri femenĂ el marit podia menysprear i fer-la fora perĂ² si acceptava seguir vivint amb ella es considerava divorciat. I llest.