A la mitologia grega, Ícar és fill de l'arquitecte Dèdal.
Dèdal va ser qui va construir el laberint al palau de Minos. El rei Minos els va empresonar junts a pare i fill, ells van escapar de la torre però no podien abandonar l'illa, ja que el rei Minos controlava la terra i l'aigua.
Dèdal va veure que només per l'aire podrien escapar, es va posar a construir unes ales per a ell i per al seu fill, les va construir amb petites plomes, afirmades amb cera, després d'altres de més grans, lligant-les amb fil tractant de donar-los curvatura com les ales dels ocells. Ícar de vegades recollia les plomes del terra, quan Dèdal va acabar l'obra es va calçar les ales i va poder volar. En veure que podia volar va calçar les ales al seu fill, i li va ensenyar com volar. Quan tots dos van estar llestos per volar Dèdal va recalcar al seu fill Ícar que no volés gaire alt perquè el sol podia fondre les ales de plomes i de cera, ni molt baix perquè l'escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Així tots dos es van anar volant, Ícar es va sentir lliure dominant-ho tot, va anar cada vegada més alt i més alt quan va estar prop del sol, aquest va enderrocar la cera amb els seus raigs, així a poc a poc es van anar destruint les ales. Ícar movia i movia els braços però no hi havia prou plomes per sostenir-lo i va caure al mar, allà on va caure, Dèdal li va posar el nom d'Icària en honor al seu fill. Dèdals va arribar a Sicília, sota la cura del rei Cócalo va construir un temple a Apol·lo, on va penjar les seves ales com a ofrena. També hi ha altres versions de la llegenda.