Dins de la riquesa de l'idioma espanyol sabut és que amb el transcurs dels segles els pobles han adaptat certes frases i modismes, el que es coneix com a «argot», al seu vocabulari quotidià. I els cubans no són aliens a aquesta adaptació de paraules creades per la parla popular a partir d'un imaginari il·limitat.
En aquest sentit, els presentem una primera llista de l'argot cubana i que segurament causarà més que un somriure. Vegem:
- A vola.- Fins després, adéu, ens veiem.
- Acere que bolá.- Hola com estàs ...
- Arròs amb mango.- A Cuba a l'expressar-se amb aquesta frase es refereix als aasuntos confusos, absurds o contradictoris. És com que no hi ha lògica.
- Baixet de sal.- Persona que pren les coses amb calma. També, té una connotació homosexual.
- Bolao.- És quan una persona que està molt molesta. . «Està Bolao» també vol dir que té molt coratge. L'expressió també significa «tenir gana».
- Calentáo.- Es refereix al menjar sobrant d'un dia que es guarda per a ser ingerida el següent.
- Donant guiso.- Matant gent.
- Deixa la muela.- Deixa de parlar tant.
- Descojonarse.- És quan la persona es riu molt d'alguna cosa.
- Despingar.- Donar una pallissa.
- Fer una palo.- Fer l'amor.
- Empachao.- Es refereix a una persona amb molta autoritat, com un policia, guàrdia o militar que no et perdona una multa o no et deixa entrar a un lloc.
- Empingao.- Quan algú està enfadat, molest, molt «brau».
- Érem pocs i parir Catana.- Es refereix a successos, visites o notícies inesperades.
Si us plau, Traieu-me d'un dubte.
Tinc entès, que en els anys 50 (quan jo era una adolescent) a més de ser coneguts com «miri buits» o «rescabucheadores» als tipus que espiaven per les finestres, també solíem cridar-los, «rescabucheadores» als tipus que fent els entretinguts, tractaven de tocar-o pegarsele a les dones en les guaguas plenes.
Esoero la seva resposta,
moltes gràcies.